Les espècies més comuns que trobem a espanya són: la Rata de cloaca (Rattus norvegicus) i la Rata negra (Rattus rattus).

rata de cloaca
Sol viure en llocs molt humits, explicant-se que sigui la que més ha proliferat en la xarxa de clavegueram, nedadora extraordinària i escaladora acceptable.

És omnívora, tan pot alimentar-se de insectes, com de cadàvers, vegetals o materials molt diversos (paper, fusta, goma, plom, estany, plàstic, etc.), pot ingerir cada dia un terç del seu pes.

Construeixen els caus en forats sota terra o dintre del clavegueram i penetren en les cases en busca d'aliment per retornar al cau on alimentaran a les cries, encara que en el cas de trobar un lloc apropiat es possible que facin niu dintre o prop de les instal·lacions construides pels humans.

La seva activitat és principalment crepuscular i els seus recorreguts dintre dels edificis acostumen a seguir les cantonades de les parets, on se senten més segures per tenir un costat protegit. En descampats prefereixen seguir la via més curta, encara que això suposi travessar espais descoberts.

La rata negra fa cau a llocs secs i, un cop l'ha triat, li costa molt abandonar la zona escollida. No li agrada fer llargs desplaçaments per alimentar-se però esquiva les zones descobertes, encara que això li suposi donar moltes voltes.

S'alimenta de productes animals i vegetals. És molt bona escaladora, podent pujar per parets completament llises a una velocitat extraordinària. És molt habitual que formin nius al capdamunt de les palmeres o en les golfes de les cases.

Totes dues espècies viuen en comunitat pel que sovint envien exploradores en busca d'aliments o zones noves per viure-hi.

Quan descobreixen un nou aliment el seu comportament és extraordinàriament desconfiat, primer el prova un dels component de la comunitat i, en cas de que mori, és rebutjat per tots els seus membres durant la resta de la seva vida.

Cal destacar la facilitat d'inmunització d'aquests mamífers envers a qualsevol matèria activa verinosa, gràcies a mecanismes que canvien el seu metabolisme o a la pràctica del canibalisme que els hi permet ingerir petites dosi de verí facilitant-ne l'inmunització.