ibertrac, control de plagues
Corcs

carcarcaracterístiques

---

Popularment es coneixen com a corcs tots aquells insectes que fan forats a la fusta.

Encara que existeixen diversos grups d'insectes que s'alimenten de la fusta, els que causen la gran majoria de danys en el medi doméstic són tres: Anòbids, Líctids i Cerambícids.

anòbids

Els més habituals que es troben en les cases són el corc comú o dels mobles (Anobium punctatum) i l'escarbat del rellotge de la mort (Xestobium rufovillosum).

Els adults d'A. punctatum tenen una llargaria de 3-5 mm i són de color brú fosc. El seu aspecte és el d'un escarbatet petit i volador.
Els adults emergeixen de la fusta des de començaments de la primavera fins a fials de la tardor.
Durant l'estiu si les temperatures són molt elevades poden aturar-se les emergències que es rependran quan les condicions siguin més favorables.

Poden viure de 3 a 4 setmanes, s'aparellen en l'exterior de la fusta i són bons voladors, de manera que poden infestar fusta que estigui molt lluny del lloc d'emergència.

Les famelles fecundades ponen els ous (uns 80) en esquerdes o en els forats deixats per les generacions anteriors, mai sobre les superfícies llises de la fusta.
Passades 4 o 5 setmanes els ous eclosionen i en surten les diminutes larves (cucs) que, rossegant, s'introdueixen dintre de la fusta formant galeries que es van engrandint amb la mida que ho fa la larva.

Dintre de la fusta els insectes hi pasen d'entre 2 i 3 anys. El desenvolupament es veu afavorit per humitats de l'aire elevades i temperatures moderades (20-24ºC).

En fialitzar el desenvolupament com a cuc, la larva (que pot arribar a medir 6 mm de longitut) fa una pupa (capoll) de la qual en surt l'adult, que emergeix fora de la fusta deixant com a únic rastre de la seva estada en la fusta un foradet i, de vegades, un montanyeta de serradures.

X. rufovillosum, l'escarbat del rellotge de la mort té, amb petites variacions, un cicle molt similar. Així els adults poden aparellar-se i realitzar la posta d'ous dintre de les galeries. La femella pon els ous (uns 50) en esquerdes o en els forats deixats per les generacions anteriors i el cicle pot tardar de 5 a 10 anys en completar-se.

líctids

A la península ibèrica es troben dues espècies que causen danys. Per una banda està l'espècie autóctona Lyctus linearis i per una altra la tropical, Lyctus brunneus.

Els adults de Lyctus tenen forma allargassada, quedant clarament separats el cap, tòrax i abdomen, amb una longitut d'entre 3 i 5 mm. Són de color brú-vermellos.

Les femelles ponen els ous en grups de 2, 3 o 4 ous fins un total de 30-50 ous. Les larves surten passades 2-3 setmanes i perforen les galeries en el sentit de la fibra de la fusta, on s'hi acumulen unes serradures de textura semblant a la de la pols de talco.

En fialitzar el desenvolupament les larves pupen en les capes més superficials de la fusta i passades 3 setmanes emergeixen els adults, que són uns bons voladors, fent uns forats de 1-2 mm de diàmetre.

Tot aquest procés pot dur-se a terme en un any si bé aquest periode pot escurçar-se en cas de condicions favorables, fet que accelera la degradació de la fusta doncs la renovació generacional es molt ràpida.

Cerambícids

Són coneguts com escarbats d'antenes llargues i el que causa els majors estralls es Hylotrupes bajulus o corc de gran tamany.

És molt poc corrent veure l'adult, doncs viuen molt poc temps (15 dies els mascles i 8 les femelles), però es un escarbat volador d'uns 20 mm de longitut amb unes antenes molt llargues.

Les femelles fan la posta en grups de 2 a 8 ous en les esquerdes de la fusta. Cada femella pot posar de 140 a 200 ous, que eclosionen passades unes 2 setmanes.

Les larves penetren en la fusta de la que s'alimenten seguint, normalment les fibres de la fusta. La duració del periode larvari es probablement de 3 a 4 anys, en funció de les condicions ambientals i el tipus de fusta, si bé pot ser molt més llarg, de fins a 12 anys.

La pupa es forma prop de la superfície i d'ella en surt l'adult deixant com senyal uns forats ovalats de 7 a 10 mm de diàmetre.

comportament

---

Els paràmetres del cicle biològic d'aquests insectes varien en funció de l'especie concreta però, en contra de la creència popular, tots tenen un tret comú: el forat que es veu és sempre de sortida de l'insecte.

La pregunta més habitual que es planteja aleshores és, per on entra a la fusta?. El corc s'introdueix a la fusta en forma d'ou.

La femella pon els ous en esquerdes o entre les betes de la fusta o fins i tot en els forats que han deixat les generacions anteriors.
De l'ou surt un cuc (larva) que és el que penetra en l'interior de la fusta de la qual s'alimenta formant galeries en el seu interior.

En fialitzar el seu desenvolupament forma un capoll (pupa) d'on emergeix l'adult que és el que surt a l'exterior deixant com a rastre de la seva presència el clàssic forat o, segons l'emplaçament del forat detectat, una muntanya de serradures i altres restes de fusta.

control de corcs

---

Primerament, és molt necessari saber quelcom, encara que sigui superficialment, el cicle d'aquests insectes

El corc pon els ous en les escletxes de la fusta. D'aquests ous surt la larva ("cuquet") que s'introdueix a la fusta de la que s'alimenta.

Tant l'ou com la larva són molt petits, de manera que l'orifici d'entrada és pràcticament invisible.

Dins de la fusta de la que s'alimenta, la larva va fent galeries i alhora va creixent. Al fial, s'enbolcalla en una crosta "capoll" de la que en surt l'adult. Aquest surt a l'exterior de la fusta deixant-hi els forats característics.

Per tallar el cicle e intentar acabar defiitivament amb els corcs dels seus mobles s'ha de realitzar una imprimició en la fusta amb un protector insecticida.

Per a això és necessari aixecar el vernís o la pintura que cobreixi la fusta, ja que són materials que impedeixen el pas del protector.

Com millor decapat estigui el moble, millor quedarà la imprimició i major serà la probabilitat d'èxit. De totes maneres, aquest sistema de tractament comporta diversos inconvenients.

Deixant de banda el treball de decapació (treure el vernís), els productes per a ús doméstic (no professionals) solen tenir una residualitat bastant limitada (5 anys com a molt).

Per un altre costat, si l'element a tractar té un gruix considerable, el corcó allotjat a les capes més profundes no es veu afectat pel tractament, ja que la capacitat de penetració de la imprimició és limitada (essent molt optimistes, de 2 cm).

La millor opció pasa per contractar una empresa professional que garanteixi els resultats, contacti amb nosaltres.