|
 |
|
|
|
|
Corcs característiques
|
L'escarbat del rellotge de la mort (Xestobium rufovillosum)
|
|
Popularment es coneixen com a corcs tots aquells insectes que fan forats a la fusta.
Encara que existeixen diversos grups d'insectes que s'alimenten de la fusta, els que causen la gran majoria de danys en el medi doméstic són tres: Anòbids, Líctids i Cerambícids.
anòbids
Els més habituals que es troben en les cases són el corc comú o dels mobles (Anobium punctatum) i l'escarbat del rellotge de la mort (Xestobium rufovillosum).
Els adults d'A. punctatum tenen una llargaria de 3-5 mm i són de color brú fosc. El seu aspecte és el d'un escarbatet petit i volador.
Els adults emergeixen de la fusta des de començaments de la primavera fins a fials de la tardor.
Durant l'estiu si les temperatures són molt elevades poden aturar-se les emergències que es rependran quan les condicions siguin més favorables.
Poden viure de 3 a 4 setmanes, s'aparellen en l'exterior de la fusta i són bons voladors, de manera que poden infestar fusta que estigui molt lluny del lloc d'emergència.
Les famelles fecundades ponen els ous (uns 80) en esquerdes o en els forats deixats per les generacions anteriors, mai sobre les superfícies llises de la fusta.
Passades 4 o 5 setmanes els ous eclosionen i en surten les diminutes larves (cucs) que, rossegant, s'introdueixen dintre de la fusta formant galeries que es van engrandint amb la mida que ho fa la larva.
Dintre de la fusta els insectes hi pasen d'entre 2 i 3 anys. El desenvolupament es veu afavorit per humitats de l'aire elevades i temperatures moderades (20-24ºC).
En fialitzar el desenvolupament com a cuc, la larva (que pot arribar a medir 6 mm de longitut) fa una pupa (capoll) de la qual en surt l'adult, que emergeix fora de la fusta deixant com a únic rastre de la seva estada en la fusta un foradet i, de vegades, un montanyeta de serradures.
X. rufovillosum, l'escarbat del rellotge de la mort té, amb petites variacions, un cicle molt similar. Així els adults poden aparellar-se i realitzar la posta d'ous dintre de les galeries. La femella pon els ous (uns 50) en esquerdes o en els forats deixats per les generacions anteriors i el cicle pot tardar de 5 a 10 anys en completar-se.
|
Líctids
|
|
líctids
A la península ibèrica es troben dues espècies que causen danys. Per una banda està l'espècie autóctona Lyctus linearis i per una altra la tropical, Lyctus brunneus.
Els adults de Lyctus tenen forma allargassada, quedant clarament separats el cap, tòrax i abdomen, amb una longitut d'entre 3 i 5 mm. Són de color brú-vermellos.
Les femelles ponen els ous en grups de 2, 3 o 4 ous fins un total de 30-50 ous. Les larves surten passades 2-3 setmanes i perforen les galeries en el sentit de la fibra de la fusta, on s'hi acumulen unes serradures de textura semblant a la de la pols de talco.
En fialitzar el desenvolupament les larves pupen en les capes més superficials de la fusta i passades 3 setmanes emergeixen els adults, que són uns bons voladors, fent uns forats de 1-2 mm de diàmetre.
Tot aquest procés pot dur-se a terme en un any si bé aquest periode pot escurçar-se en cas de condicions favorables, fet que accelera la degradació de la fusta doncs la renovació generacional es molt ràpida.
|
Cerambícids
|
|
cerambícids
Són coneguts com escarbats d'antenes llargues i el que causa els majors estralls es Hylotrupes bajulus o corc de gran tamany.
És molt poc corrent veure l'adult, doncs viuen molt poc temps (15 dies els mascles i 8 les femelles), però es un escarbat volador d'uns 20 mm de longitut amb unes antenes molt llargues.
Les femelles fan la posta en grups de 2 a 8 ous en les esquerdes de la fusta. Cada femella pot posar de 140 a 200 ous, que eclosionen passades unes 2 setmanes.
Les larves penetren en la fusta de la que s'alimenten seguint, normalment les fibres de la fusta. La duració del periode larvari es probablement de 3 a 4 anys, en funció de les condicions ambientals i el tipus de fusta, si bé pot ser molt més llarg, de fins a 12 anys.
La pupa es forma prop de la superfície i d'ella en surt l'adult deixant com senyal uns forats ovalats de 7 a 10 mm de diàmetre.
|
|
|
|
