|
 |
|
|
|
|
Arxius novetats febrer 2001
|
Àcar
Àcar
|
|
Control d'àcars
Guía de camp entomològica a la web.
Control d'àcars
Un exemple d'àcars de la pell humana és l'àcar de la sarna Sarcoptes scabei varietat hominis.
Aquest àcar causa una picor intensa i desenvolupa una erupció pasats aproximadament dos mesos de la seva infestació.
Sol trobar-se en els plecs de la pell (dits, darrera els genolls, genitals...).
La femella escarba sota la capa més externa de la pell, deixant en primera instancia una petita escoriació (granet), que amb el pas del temps acaba formant uns caminets al llarg de la pell d'uns 2-3 cm.
Les persones recentment infectades rarament noten picors, per el que en el moment que l'infestació es manifesta sol estar ben establerta, fent molt dificil el control.
L'àcar fora del seu hoste pot sobreviure entre 1 i 2 setmanes a 20ºC i un 50% d'humitat. en estats d'humitat menors al 40% rarament sobreviuen més de 2 díes.
La transmissió sol produïrse per contacte íntim, directe o sexual, encara que tambè pot ser provocat per la roba (llançols) o per compartir la mateixa roba.
Com a mesures curatives es convenient anar al metge, rentar la roba que pogui estar infestada en calent o en sec, rentar-se intensament i netejar en profunditat les coses i llocs sospitosos de servir com amagatall de l'àcar.
 amunt
|
Paparra
|
|
Altres tipus d'àcars son les paparres, uns àcars que estan molt modificats morfológicament per l'hàbitat on viuen.
Les paparres solen desenvolupar-se abundantment durant les èpoques de més calor.
Per això al tornar d'un passeig pel camp és convenient autoinspeccionarse atentament, tant el cos, com la roba, com el nostre vehicle, sobretot si s'ha estat en un prat en el qual pasten ovelles, vaques o se sap que solen haver gossos.
També són habituals del baix bosc mediterrani. Certes espècies es veuen atretes pel color blanc i durant dies molt assolejats i calorosos d'estiu les hi pot veure encimbellant-se per parets blanques rugoses
Existeixen, a grans trets, dos tipus/ de paparres, les "dures" (gènere Ixodits) i les toves (gènere Argásits). Les primeres són les quals solen ser paràsites dels mamífers i les segones d'aus.
El cicle biològic de les paparres és variable d'acord amb cada espècie en concret, però pot durar fins 4 anys. Els ous eclosionen en el sòl. De l'ou emergeix una larva hexápoda (té 6 potes) que no cal confondre amb un insecte.
Les larves s'enganxen en el pèl de l'hoste al passar aquest prop. No és inusual que s'encimbellin a herbes per a arribar millor a l'hoste.
Durant cada estadi (fase de desenvolupament) han de prendre sang, pel que poden succionar sang d'hostes diferents durant el seu desenvolupament.
Sol existir una espècie hoste preferent, però poden reprimir aquestes preferencies d'acord amb les necessitats, sobretot les formes immadures, que no sobreviuen molt temps sense alimentar-se.
Finalitzat el desenvolupament els adults s'alimenten de sang. Mascle i femella s'aparien. La femella s'infla de sang amb la qual alimenta els ous que es formen en el seu interior.
Pot arribar a formar 10.000. Finalment es desprèn i realitza la posada, morint a continuació.
Per més informació pot consultar:
Àcars paràsits
¿Què són els àcars?
Texte "Control d'àcars" de Victor Rubio
(Director Tècnic de Ibertrac,s.l.)
|
|
|
|
